L’atac en handbol es divideix en diverses fases estructurades.
La preparació de l’atac inclou la comunicació ofensiva, que es realitza mitjançant elements gestèmics (com paraules o senyals visuals) i praxèmics (amb la posició del pivot i la trajectòria dels jugadors, amb o sense pilota). També es defineix el posicionament inicial dels jugadors i l’ús de maniobres de distracció per confondre la defensa.
En l’inici de l’atac, es prioritzen accions d’engany per desorganitzar la defensa i estratègies per posicionar els jugadors de manera efectiva.
El desenvolupament de l’atac se centra a aconseguir superioritats numèriques (2×1, 3×2 en una o dues línies) o individuals, basant-se en aspectes cognitius, coordinatius, condicionals o volitius. També s’aprofita la superioritat grupal per mitjà de la cooperació (2×2, 3×3). Es fan servir diferents mitjans: des d’elements elementals (1×1, amb o sense pilota) fins a mitjans complexos, com la circulació simultània o successiva de pilota i jugadors.
La continuïtat de l’avantatge busca mantenir la pressió ofensiva, enllaçant situacions tancades, condicionades, obertes o lliures segons el context.
Finalment, els principis essencials de l’atac inclouen la seguretat (equilibri risc/benefici), la detecció d’oportunitats, la varietat tàctica i la capacitat d’improvisació per adaptar-se a la dinàmica del joc.
Així, l’objectiu principal és superar la defensa de manera estructurada i creativa, mantenint un equilibri entre la planificació i la flexibilitat tàctica.